Aquest diumenge passat, a l'Ateneu de Tàrrega vam tenir un concert especial. Un concert amb el títol "ACOBLATS", dues cobles en fusió per donar un resultat diferent.
En aquest mateix blog, en una entrada de 6 de desembre del 2011, quan parlava de la cobla, ja vaig fer al·lusió a aqueta pretensió de la COBLA en general, de diversificar les seves funcions i sons, de no limitar el seu espai a la sardana i estendre el seu camp de visió i de treball, aquest concert n'és un clar exemple.
En la breu introducció al concert que van fer tan en Joan Farreny, com el seu fill ja ens van dir que en aquest concert, el que parlava era la música, i crec que així va ser.
La direcció en algunes composicions de la Mercè Salvador i la incorporació d'un percussionista, en Bernat Farran, en altres; així com els canvis de distribució i composició de la formació, va fer que el treball de la Cobla Tàrrega i de la Cobla Jovenívola d'Agramunt acabes de donar a la interpretació un dinamisme musical i un grau més a l'espectacle.
La potència dels instruments de cobla, que inicialment son instruments de carrer, en un espai tancat podrien arribar a ser estridents, però en aquest cas van ser potents i van omplir la sala de música i de calidesa sonora.
No passaré a analitzar les composicions una a una, perquè cada un va tenir les seves pròpies sensacions, però si em sembla que puc dir que van arribar a entusiasmar el públic de la sala.
Per mi, poc públic, i potser per això el títol d'aquesta entrada al blog "acoblats, un concert per repetir".
Però el títol també és pel sentiment que em va arrencar de manera gairebé espontània i que vaig reflectir en l'escrit que un adjunto.
Repetir, això és el que volem quan una cosa ens agrada, i és el que va passar el diumenge a l’Ateneu, amb el concert que hi va tenir lloc.
Acoblats és el nom del projecte conjunt de les cobles Cobla Tàrrega i Jovenívola d’Agramunt, que juntament amb un percussionista independent, reuneix un total de 25 músics en una nova formació, jove, professional i amb molta empenta.
Ens van oferir música per a cobla, sardanes, jazz, nova cançó i clàssica en arranjaments acurats, de sonoritat magnífica i molt de sentiment.
Les sardanes, més o menys reivindicatives es van anar alternant amb música de Glenn Miller, Serrat , Llach i amb peces eminentment simfòniques, també les formacions de músics van anar variant al llarg del concert. La potència dels instruments de la cobla i la quantitat i qualitat dels intèrprets van donar a vegades aquell punt màgic del directe, que sobrepassa l’emoció del sentiment i arriba a l’emoció física de la música en estat pur. La reacció del públic al final va aconseguir dues sardanes més com a bis del concert.
Val la pena valorar l’esforç de tots els intèrprets i la direcció. Sortir dels camins trillats és un risc i un repte, un treball extra i no sempre ben valorat, val la pena l’ambició d’emprendre projectes nous, i cal que tots ens acostumem a la cultura de l’esforç i a l’èxit dels seus fruits.
Podem estar contents de l’oportunitat que hem tingut i felicitem els músics pel resultat obtingut.
UNA BREU MOSTRA DEL QUE VA SER
...VISCA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada