A VEGADES ES DIU QUE LA SARDANA ES MONÒTONA I AVORRIDA
La sardana és avorrida...?
Si no sou dins del món de la
sardana tampoc sabeu el que s’hi cou, però de manera general, i jo que no fa massa
que m’hi he posat parlo per experiència, el concepte que la gent de fora té del
món de la sardana és un mon avorrit i monòton.
El fet que el ball de la sardana
sigui molt reglat fa que també sembla
que hagi de ser monòton i sense cromatisme. Però des de dins la cosa és diferent,
cap sardana és igual, cada compositor un món i tot i que les tirades de curts i
llargs donen una uniformitat formal a la sardana, els compositors hi saben
trobar tots els matisos, les cobles hi posen el seu esperit i els balladors
(fem el que podem) si en saben prou poden fer una coreografia de cada peça i no
diguem de cada ballada.
Jo no recordava haver vist mai
ballar una sardana homes sols, però aquest estiu n’he vist més d’una (que es
una singularitat?) si és una singularitat, però moltes singularitats fan una
pluralitat. Una puntualització afegida, la rotllana d’home sols tenia més de 20
balladors.
També he vist per primera vegada
ballar la sardana curta ( filla directa, diuen, del contrapàs) de moment amb
música mecànica (CD) però un detall més.
Ja son més conegudes les sardanes
de punts lliures (quina delícia veure ballar el jovent que en sap) hi ha
autèntiques sardanes coreografiades amb estil gràcia i elegància.
I que me’n dieu quan alguna cobla
acaba la ballada amb un galop massiu...?
MONOTONA?
Si algú pensa que és molt
avorrit, pot mirar la fotografia per canviar d’opinió. El jovent dona vida a
tot el que toca i si ho fa amb frescor i treball resulta una barreja gairebé
tant bona com la “pòcima” del Panoràmix.
I no
diguem la barreja de frescor juvenil i maduresa experimentada.
Però sobretot pensem que sí, que és veritat que cal ser curos, que cal tenir
constància, que cal valorar l’esforç i el sacrifici, però també cal que ens
agradem a nosaltres mateixos, que siguem complaents quan cal i si ens hem de riure de nosaltres en algun moment, no tinguem complexos, riem...gaudim i passem-nos-ho be.
... VISCA !!!
