Una
vegada més Catalunya ens necessita a tots, cal que responguem a la seva crida
sense dubtes i amb entusiasme (com hem fet sempre).
Potser hi ha gent amb un punt indecisió, la majoria ho tenim claríssim, no hi ha
cap més camí per Catalunya que la seva independència.
Jo no
sé convencer ni escriure frases contundents, per això penso fer servir una
carta oberta que Miquel Calçada ha publicat fa poc:
Catalunya no son els Millet, els Montull i els que puguin venir, ni els
blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els
corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el del doctor Baselga, dels doctors
Gatell i Clotet, del doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferran Adià ,
dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig... Al meu país juga un
Barça catalanista amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi López,
tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreres, Els Pets i en Guardiola. I
tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya,
el Tarragonès, l’Empordà ,el Delta de l’Ebre, el Segrià , el
Ripollès, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages... A Catalunya tenim muntanya i
tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim, una muntanya Santa amb una Verge
negra. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres, I tenim mongetes amb que
tapem les botifarres, i ens agrada l’olor de brasa i fem una cosa tan estranya
com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar. Al meu país es fa castanyada i
fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com
també els permetem un dia a l’any fer cagar un bastó anomenat tió, aviam si
s’han portat bé.
I també tenim un Palau de la Música. I tant que el tenim!. El meu país és
tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la
pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta.
El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li
correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar a votar. Sí, sí, sí, sí.
S’ha d’anar a votar. No, amics, no: això no és Itàlia, això és Catalunya, la
dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pensadors, la dels científics,
la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on
vinguin.
Catalunya se sent, Catalunya no es pateix; és massa meravellosa per
castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure! Alcem el cap d'una
punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n
oblidi!
Ens n'hem de sortir. Som-hi d’una vegada!
http://www.araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/inscriu-te
UN PAIS NO ES PERD PERQUÈ ELS QUE NO L'ESTIMEN L'ATAQUEN, SINÓ PERQUÈ ELS QUE L'ESTIMEN NO EL DEFENSEN
Apunteu-vos hi, clicant la imatge, feu-vos voluntaris, feu-vos de l'ANC, feu-vos col·laboradors, simpatitzants, el que sigui... treballem pel nostre país.
ÉS MOLT IMPORTANT ASSISTIR-HI, PERÒ ÉS TANT O MÉS IMPORTANT APUNTAR-SE. ÉS L'ÚNICA MANERA DE PODER ASSEGURAR L'ÈXIT DE L'ACTE.
Estem fent història i penseu amb quin orgull podreu explicar als vostres
nets... jo hi era.
