ACABANT L'ANY

CONCLUSIONS ACABANT L'ANY

A VEGADES ES DIU QUE LA SARDANA ES MONÒTONA I AVORRIDA

 La sardana és avorrida...?

Si no sou dins del món de la sardana tampoc sabeu el que s’hi cou, però de manera general, i jo que no fa massa que m’hi he posat parlo per experiència, el concepte que la gent de fora té del món de la sardana és un mon avorrit i monòton.

El fet que el ball de la sardana sigui molt reglat  fa que també sembla que hagi de ser monòton i sense cromatisme. Però des de dins la cosa és diferent, cap sardana és igual, cada compositor un món i tot i que les tirades de curts i llargs donen una uniformitat formal a la sardana, els compositors hi saben trobar tots els matisos, les cobles hi posen el seu esperit i els balladors (fem el que podem) si en saben prou poden fer una coreografia de cada peça i no diguem de cada ballada.

Jo no recordava haver vist mai ballar una sardana homes sols, però aquest estiu n’he vist més d’una (que es una singularitat?) si és una singularitat, però moltes singularitats fan una pluralitat. Una puntualització afegida, la rotllana d’home sols tenia més de 20 balladors.

També he vist per primera vegada ballar la sardana curta ( filla directa, diuen, del contrapàs) de moment amb música mecànica (CD) però un detall més.

Ja son més conegudes les sardanes de punts lliures (quina delícia veure ballar el jovent que en sap) hi ha autèntiques sardanes coreografiades amb estil gràcia i elegància.

I que me’n dieu quan alguna cobla acaba la ballada amb un galop massiu...?

MONOTONA?

Si algú pensa que és molt avorrit, pot mirar la fotografia per canviar d’opinió. El jovent dona vida a tot el que toca i si ho fa amb frescor i treball resulta una barreja gairebé tant bona com la “pòcima” del Panoràmix.

 

 

 

 

I no diguem la barreja de frescor juvenil i maduresa experimentada.

 

 

Però sobretot pensem que sí, que és veritat que cal ser curos, que cal tenir constància, que cal valorar l’esforç i el sacrifici, però també cal que ens agradem a nosaltres mateixos, que siguem complaents quan cal i si ens hem de riure de nosaltres en algun moment, no tinguem complexos, riem...gaudim i passem-nos-ho be.

 

                    ... VISCA !!!

 

 

 

 

LA SARDANA AL COR / LA MARATO DE TV3

LA SARDANA AL COR

La marató de TV3 cada any convoca els catalans per fer mostra de la seva solidaritat.
Aquest any, Tàrrega  va cloure els actes amb un espectacular cor d’espelmes blanques i vermelles i amb la ballada d’una sardana al seu voltant, gràcies a la col·laboració de l’ANC, els Trucs del Cau, la Parròquia Santa Maria de l’Alba, Amics de la Sardana, Agrupació Fotogràfica i els tambors dels Diables de la Bat.

El fet de no poder ser al bateig i repicar fa que la fotografia no sigui de collita pròpia, aquesta vegada l'he manllevat de L'Ondarí.

Com que la convocatòria va ser una mica irregular, al final i com no podia ser d'una altra manera, vam convidar tothom que volgués a ballar entorn del cor d'espelmes, aplegant 'hi més d'una cinquantena de balladors.

En un àmbit diferent aquest cap de setmana passat,  Borges Blanques ha reeditat per divuitena vegada la festa del SARDANADAL, una ballada de sardanes i posterior concert de sardanes, musica variada i tradicional catalana.
Aquest any la cobla-orquestra Selvatana ha posat la música a la festa.

Concurs de sardanes de Tàrrega

Concurs de sardanes de Tàrrega (A Sant Eloi)

Com cada any, el setembre porta el concurs de sardanes a Sant Eloi, aquest any amb una participació considerable, un total de 18 colles van competir sota el sol a vegades mitigat per algun nuvolet passatger.

L’espai gairebé es queda curt tot i les seves dimensions. Un bon nivell en totes les categories, unes més nodrides que d’altres.

La cobla Tàrrega va interpretar sardanes curtes i balladores en les seves 2 sardanes de lluïment, una sardana revessa, una sardana de punts lliures i “ La flama de la Sardana “ com a peça de germanor i cloenda que va ser ballada en una configuració especial i adient als temps que corren ( en format V).

Si pensem que això es un concurs, cal tenir presents els resultats que segons la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida van ser els següents:

 

Categoria Gran
1	Colla S. Roques Blaves de la passió	Esparraguera		7 p.
2	Colla Sardanista Somni	Lleida		17 p.
3	Colla Sardanista Estol-Espígol	Agramunt		22 p.
3	Colla Sardanista Xalem	Bellvís		22 p.
5	Colla Sardanista Sempre Laietans	Barcelona		26 p.
6	Colla Sardanista Verge del Miracle	Balaguer		39 p.
7	Colla Sardanista Font de Valldans	Ponts		43 p.
8	Colla Sardanista Ferma de Ponent	Bellpuig		50 p.
9	Colla Sardanista Sol Ixent	Vilanova de Bellpuig		52 p.
10	Colla Sardanista Jovencells	Cervera		58 p.
Categoria Juvenil
1	Colla Sardanista Guspira	Lleida	6 p.
Categoria Infantil
1	Colla Sardanista Estelats	Agramunt	7 p.
2	Colla Sardanista Petits Laietans	Barcelona	12 p.
3	Colla Sardanista Escarlata	Lleida	17 p.
4	Colla Sardanista Demà Jovencells	Cervera	24 p.
Categoria Aleví
1	Colla Sardanista Menuts Laietans	Barcelona	3 p.
2	Colla Sardanista Esclat de Primavera	Almacelles	6 p.
3	Colla Sardanista Dimoniets	Lleida	12 p.
Punts Lliures - Categoria A
1	Colla Sardanista Estol-Espígol	Agramunt	3 p.
2	Colla Sardanista Somni	Lleida	6 p.
3	Colla Sardanista Guspira	Lleida	9 p.

Com cada any s'acaba la ballada amb la sardana de germanor, aquest any no va ser una rotllana sino en forma de V baixa.

El lliurament de premis va anar a càrrec de membres del consistori de la ciutat, un dels promotors del concurs.

Pensem que aquest any, una vegada més, la ciutat de Tàrrega ha posat la sardana a l'abast del públic i en concret la variant competitiva de la dansa, que pel fet de ser competitiva no es menys popular i tradicional.

La sardana segueix endavant...                                                             VISCA!!!

SARDANES D'ESTIU

Disculpeu, en primer lloc el llarg lapsus del blog, però com que no sé fer massa coses a l’hora, les he d’anar fent una darrere l’altra...  excuses Manel, el que passa que de vacances fa més mandra treballar.

Per rescabalar la tardança seré més extens. Per nosaltres (la meva parella de ball i de vida i jo ) aquest estiu ha estat estiu de sardanes i si no m’he descomptat (que potser que si) entre aplecs i ballades en portem  més d’una dotzena. Això vol dir que pel cap baix haurem ballat unes 150 sardanes i com que les ballem des del primer compàs... buff... quins tips de suar que m’he fet.

Però hem gaudit de la sardana com mai.

Agramunt, Torregrossa, Alcarràs, Almacelles, Rosselló, Arbeca, Torres de Segre, Bell-lloc, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Santa Maria de Montmagastrell, Les Borges Blanques...

Hem conegut país i persones, sobretot al segrià, hem vist diferents maneres d’entendre la sardana i la festa, diferents intensitats i mol variada gent que s’apropa a la rotllana.

Més endavant en successives entrades ja faré un aprofundiment en algun tema concret, però ara anem al gra. Hem vis molta gent gaudint de la sardana, molta gent militant de la sardana i molta gent ballant i passant-s’ho be; però encara en falta, veiem molta gent repetida, a tot arreu coincidim amb les mateixes persones (potser també és perquè com que les vas coneixent t’hi fixes més) però la sensació és que el mon de la sardana és encara massa reduït.

Penso que cal fer una tasca nova, la divulgació està be, però manca la fidelització i augmentar la militància (que lleig que sona) diguem la gent incondicional de la sardana cal que ampliï el seu marc, cal que siguem més i en més poblacions.

A tots els que viviu el mon de la sardana des de algun lloc o altre segurament teniu visions diferents, si algú te idees que les divulgui, que les publiqui que les difongui.

Si algú te una fórmula que li funciona que no se la reservi, compartir i difondre és la base.

Per avui ja està be de rotllo, ara algunes imatges de l’estiu.

Una petita representació de sardanistes de Tàrrega ballant a
 l'interior d'una cisterna sota al castell de Santa Creu de Calafell.

Com es gaudeix veient ballar el jovent i si fans punts lliures
i a més en saben... per posar-se el pitet.

Els sardanistes ens anem trobant de ballada en ballada.

Ja parlarem de l'11 de setembre, però....

                                            VISCA !!!

V EL PROPER 11 DE SETEMBRE

Una vegada més Catalunya ens necessita a tots, cal que responguem a la seva crida sense dubtes i amb entusiasme (com hem fet sempre).

Potser hi ha gent amb un punt indecisió, la majoria ho tenim claríssim, no hi ha cap més camí per Catalunya que la seva independència.

Jo no sé convencer ni escriure frases contundents, per això penso fer servir una carta oberta que Miquel Calçada ha publicat fa poc:

Catalunya no son els Millet, els Montull i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el del doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, del doctor Valentí­ Fuster, de la cuina del Ferran Adià , dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí­ Puig... Al meu país juga un Barça catalanista amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreres, Els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà ,el Delta de l’Ebre, el Segrià , el Ripollès, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages... A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim, una muntanya Santa amb una Verge negra. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres, I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, i ens agrada l’olor de brasa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar. Al meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà  arrebossin amb pinyons el massapà  com també els permetem un dia a l’any fer cagar un bastó anomenat tió, aviam si s’han portat bé.

I també tenim un Palau de la Música. I tant que el tenim!. El meu país és tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar a votar. Sí­, sí, sí­, sí­. S’ha d’anar a votar. No, amics, no: això no és Itàlia, això és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pensadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Catalunya se sent, Catalunya no es pateix; és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure! Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi!

Ens n'hem de sortir. Som-hi d’una vegada!

http://www.araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/inscriu-te

UN PAIS NO ES PERD PERQUÈ ELS QUE NO L'ESTIMEN L'ATAQUEN, SINÓ PERQUÈ ELS QUE L'ESTIMEN NO EL DEFENSEN

Apunteu-vos hi, clicant la imatge, feu-vos voluntaris, feu-vos de l'ANC, feu-vos col·laboradors, simpatitzants, el que sigui... treballem pel nostre país.

ÉS MOLT IMPORTANT ASSISTIR-HI, PERÒ ÉS TANT O MÉS IMPORTANT APUNTAR-SE. ÉS L'ÚNICA MANERA DE PODER ASSEGURAR L'ÈXIT DE L'ACTE.

Estem fent història i penseu amb quin orgull podreu explicar als vostres nets... jo hi era.