UNA JORNADA MOLT INTERESSANT

Hi vam ser, alguns membres del grup de sardanes de Tàrrega .

Era un mati fresc i amb algun núvol, però el Parc de la Guineueta s’anava omplint, aparcament gratuït per uns quants cotxes, el més matiners, nosaltres hi érem.

A l’entrada un equip de cuiners anava preparant el sofregit de la pella (encara no eren les 11) amb quilos de fato; lloguer de cadires, venda de tires pel sorteig i repartiment de tiquets per recollit les "guineuetes" a la tarda, un aplec amb una bona organització.

Tot escalfant motors, la jornada seria llarga i profitosa.

La primera sorpresa (per nosaltres) les sardanes de 10 tirades... que llargues que son... i si tiren a 43- 103, ja ni t’ho explico. Avui tinc agulletes fins i tot darrere les orelles, això que no les vam ballar pas totes.

Però vam passar-nos-ho molt be, hi havia gent de tot el país, fins i tot de la Catalunya nord i del Casal Català de Madrid, per megafonia anaven dient, entre sardana i sardana, de on hi havia gent a l’aplec, “de Tàrrega” també va sonar per la megafonia, érem pocs però vam constar com representació.

Alguns personatges curiosos que van acabar sent entranyables.

Com vaig escriure, el dia que vaig presentar l'aplec en aquest bloc, la del fanalet no ens la vam perdre, la sardana era “EL PARC DE LA GUINEU” interpretada per les 4 cobles   La Principal del Llobregat,  Sant Jordi-Ciutat de Barcelona,  Montgrins  i Principal de la Bisbal. Durant la ballada d’aquesta sardana,  es pica de mans ...( amb el fanatet???) ... es canta i es gira de maneta esbojarrada; us asseguro que tot un espectacle... però jo vaig acabar rebentat, sort que per nosaltres ja era l’ultima, eren quarts de vuit i encara hi havia gent que havia de fer el viatge cap a Tàrrega amb les típiques retencions de la Ronda de Dalt.

Alguns membres del grup a les rotllanes del Parc de la Guineueta.

Ara, us ho asseguro... per repetir.

                                                                                  Manel Fons

PEL BLOC GROS…

Disculpeu el joc de paraules al nom d’aquesta entrada,  però des de que se que al blog en català se l’hi pot dir bloc, em moria de ganes de fer l’acudit...

Una vegada desfogat, passo a escriure el que realment interessa.

La història de l’anagrama d’aquest bloc te la seva gràcia. Al moment de triar-la vaig pensar que havia de ser de collita pròpia o com a menys exclusiva, tal com he procurat que fos tot el material que omple el bloc sardanestàrrega, així dons vaig triar un dibuix que tenia per casa.

L’estiu de l’any 1996 la família estàvem passant les vacances a Andorra, concretament a Encamp, per aquella època em va agafar la dèria de dibuixar i un dels models va se el monument a la ciutat pubilla que hi ha a la plaça del Comú d’Encamp.

Aquell mateix any la població havia sigut ciutat pubilla i recordo que hi van fer sardanes un d’aquells dies que hi érem. Amb els nens, llavors petits, vam puntejar-ne alguna.

Aquest any, he tornat expressament a la plaça del Comú per tal de comprovar si, el que havia dibuixat per aquelles dates, era correcte.

Un dels riscos de la fotografia digital es perdre el fitxers, això m’ha passat a mi, per això aquesta foto que hi poso es una part de la instantània que sobre el dit monument hi ha al “Google Maps”, l’autor n’és Gerard Mussot.

Desprès d’aquesta comprovació, puc assegurar-vos que la rotllana que serveix d’anagrama aquest bloc, està ballant una sardana de punts lliures, per que? ... apa, ja teniu un trencaclosques pel cap de setmana vinent, mentre aneu pensat el l’aplec de Roquetes a Barcelona.

  ... VISCA!!!

                                                                Manel Fons