Avui dia 29 d'abril es celebra el dia internacional de la dansa, a la ciutat de Tàrrega
també es va celebrar el dia internacional de la dansa, el passat diumenge dia 26.
Al voltant d'un centenar de
participants en les diferents modalitats de dansa van oferir la mostra de les
seves activitats, ha estat una matinal esplèndida, que el temps no a aconseguit
espantar.
Hi va haver tot un ampli ventall de gèneres, cobrint així mateix, tot l'espectre d'edats.
Els clubs de dansa, l'esbart, els gimnàs, cursets d'un i altre estil, etc.
Es va llegir el manifest, que la Inés Boza , representant i sòcia fundadora del centre de creació, La Caldera, va escriure per encàrrec dels professionals de la dansa.
____________________________________________________
"Peso 60 quilos. Diuen que la meva
ànima pesa 21 grams.
Uns 21 grams dels quals se n'ha parlat molt. Però que passa amb els 59 amb 79 grams de magnífica anatomia dissenyada pel moviment i animada pel misteri de la vida? Les respostes a les grans preguntes viuen als nostres cossos, encoratjades pel ritme binari del batec del cor.
En aquesta societat en què la gent sap on és el riu Amazones i qui va ser Guifré el Pilós, per a molts els Ísquiums serien més uns herois vikings que no pas els óssos sobre els quals seiem cada dia. A l'escola ens ensenyen, assegudets a les nostres cadires, subjectes i predicats, números decimals, la hipotenusa, l'àtom, conquestes i reconquestes, comtes cristians, Reis visigots, Generals i minerals,..., però ningú ens ensenya les fórmules secretes, la complexitat ni el fascinant funcionament d'aquesta anatomia dissenyada pel moviment que és el nostre cos.
L'accés al coneixement i la pràctica de la dansa i les disciplines creatives No és una distracció, Sr. Wert, Srs. de Gris, és una Connexió. És La Connexió amb el nostre ésser essencial, un veritable camí de coneixement i alegria que és salut.
Uns 21 grams dels quals se n'ha parlat molt. Però que passa amb els 59 amb 79 grams de magnífica anatomia dissenyada pel moviment i animada pel misteri de la vida? Les respostes a les grans preguntes viuen als nostres cossos, encoratjades pel ritme binari del batec del cor.
En aquesta societat en què la gent sap on és el riu Amazones i qui va ser Guifré el Pilós, per a molts els Ísquiums serien més uns herois vikings que no pas els óssos sobre els quals seiem cada dia. A l'escola ens ensenyen, assegudets a les nostres cadires, subjectes i predicats, números decimals, la hipotenusa, l'àtom, conquestes i reconquestes, comtes cristians, Reis visigots, Generals i minerals,..., però ningú ens ensenya les fórmules secretes, la complexitat ni el fascinant funcionament d'aquesta anatomia dissenyada pel moviment que és el nostre cos.
L'accés al coneixement i la pràctica de la dansa i les disciplines creatives No és una distracció, Sr. Wert, Srs. de Gris, és una Connexió. És La Connexió amb el nostre ésser essencial, un veritable camí de coneixement i alegria que és salut.
La Dansa és l'aliança més fluida entre el
profund i la pell, entre l'individu i el col·lectiu.
Deia Peter Brook que per a fer Teatre calen dues persones:
un actor i un
espectador. No necessitem un altre per ballar.
Ballem com respirem. Ballem al
saló com cantem a la dutxa. Tots els nens ballen.
Però quan la dansa puja a un escenari ja és Art Escènic ofert a la mirada de l'altre. Destil·lació poètica del llenguatge comú del moviment. Esforç i somnis engalzats per a la
creació de mons imaginaris, per emocionar, per oferir una visió reveladora de la realitat i alimentar 'ànima d'un públic.
Les Arts
escèniques catalanes han sigut pioneres en proposar espectacles de creació,
alquímies cosides amb destil·lacions del teatre, la música, les imatges i la
dansa, que han sigut el millor transmissor d'una cultura singular i universal.
Avui que el desmantellament del fràgil teixit professional que es nodreix dels somnis és un
fet, reconèixer i donar suport als que dediquen els seus esforços
i els seus somnis per fer
d'aquest art alguna cosa contemporània i viva és un
deure.
Quant costa ballar?
Quant costa ballar?
El nostre món necessita gent que balli. El nostre art escènic, gent que dediqui la seva
vida a buscar les fórmules secretes de la veritat que correspon
al seu temps. La nostra
cultura, espectadors emancipats.
Moltes coses estan canviant. La confusió està donant pas a la consciència que el fet creatiu
és transformador, que la col·laboració dels professionals i del
públic en la creació de la
nostra cultura és vital, que no acceptarem
polítiques culturals amb interessos tèrbols, que
no necessitem models de cossos
perfectes sinó encarnar-nos en els nostres cossos
subjectius i contaminats pel
viure i posar-nos en moviment.
Els barris ja estan en dansa, les ciutats ja estan en dansa. Ja ens hi hem posat.
Quan var ser l'última vegada que vas ballar?
Avui és el dia perfecte per treure la mirada de les pantalles i... aixecar-se del sofà."
_______________________________________________________________________________________________
