dissabte, 27 de desembre del 2014

ACABANT L'ANY

CONCLUSIONS ACABANT L'ANY

A VEGADES ES DIU QUE LA SARDANA ES MONÒTONA I AVORRIDA


 La sardana és avorrida...?

Si no sou dins del món de la sardana tampoc sabeu el que s’hi cou, però de manera general, i jo que no fa massa que m’hi he posat parlo per experiència, el concepte que la gent de fora té del món de la sardana és un mon avorrit i monòton.

El fet que el ball de la sardana sigui molt reglat  fa que també sembla que hagi de ser monòton i sense cromatisme. Però des de dins la cosa és diferent, cap sardana és igual, cada compositor un món i tot i que les tirades de curts i llargs donen una uniformitat formal a la sardana, els compositors hi saben trobar tots els matisos, les cobles hi posen el seu esperit i els balladors (fem el que podem) si en saben prou poden fer una coreografia de cada peça i no diguem de cada ballada.

Jo no recordava haver vist mai ballar una sardana homes sols, però aquest estiu n’he vist més d’una (que es una singularitat?) si és una singularitat, però moltes singularitats fan una pluralitat. Una puntualització afegida, la rotllana d’home sols tenia més de 20 balladors.

També he vist per primera vegada ballar la sardana curta ( filla directa, diuen, del contrapàs) de moment amb música mecànica (CD) però un detall més.

Ja son més conegudes les sardanes de punts lliures (quina delícia veure ballar el jovent que en sap) hi ha autèntiques sardanes coreografiades amb estil gràcia i elegància.

I que me’n dieu quan alguna cobla acaba la ballada amb un galop massiu...?

MONOTONA?

Si algú pensa que és molt avorrit, pot mirar la fotografia per canviar d’opinió. El jovent dona vida a tot el que toca i si ho fa amb frescor i treball resulta una barreja gairebé tant bona com la “pòcima” del Panoràmix.
 
 

 

 
I no diguem la barreja de frescor juvenil i maduresa experimentada.
 
 
Però sobretot pensem que sí, que és veritat que cal ser curos, que cal tenir constància, que cal valorar l’esforç i el sacrifici, però també cal que ens agradem a nosaltres mateixos, que siguem complaents quan cal i si ens hem de riure de nosaltres en algun moment, no tinguem complexos, riem...gaudim i passem-nos-ho be.
 
                    ... VISCA !!!
 
 

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada