dimarts, 1 de novembre del 2011

L'ENCAT DELS APLECS

Ahir vam anar a l’aplec de la capital del cava, Sant Sadurní d’Anoia, va ser una decisió immediata, el dia abans feia mal temps i no en teníem massa ganes, però a última hora vam decidir anar-hi.

Avui dia els kilòmetres no son el que més determina els desplaçaments. Vam sortir de casa núvol i amb 15º, però poc abans d’arribar al l’aplec, ja lluïa el sol i la temperatura anava pujant. Gairebé tots els aplecs tenen zona d’aparcament gratuïta (es cosa d’agrair) de totes maneres a vegades es pot aparcar be i més prop.
Imatge de les 3 cobles.

Tres cobles i bon ambient, aquesta vegada les sardanes també eren de 10 tirades (es costum a Barcelona i Girona; Lleida i Tarragona son més de 7) aquesta vegada, escarmentats de l’últim, ens ho vam prendre amb més pausa, el resultat es veurà al llarg de la setmana.
Detalls:
Molta gent repeteix aplecs i els vas trobant de l’un a l’altre; grups, colles que assagen, afeccionats i incondicionals; també hi ha el locals i els esporàdics, tot això dona una gran varietat i sempre aprens coses noves. Nosaltres amb les cadires i nevera ens semblava que ja anàvem prou ben preparats (“affezionato”...) La taula del costat, perquè ells portaven taula, van treure les patates, olives i cava per fer el vermut... una taula de més enllà, a l’hora de dinar van treure un fogonet i una cassola ( la cassola era de caragols...) ; però tot això sense parlar dels que s’apunten al dinar de la organització amb paella d’arròs , pollastre, postres i cafè (l'ampolla de cava anava a part, 2€ pels que havien encomanat dinar i 5 pels que se’l portaven).
Hi ha gent a la que s’hauria de fer un monument, hi ha una senyora (em diuen que d’Igualada) que ja la vam veure a l’aplec anterior, jo no sé els anys que te, camina arrossegant el peus (es veu mol velleta, fins hi tot em diuen que hi ha vegades que arriba a l’a ballada amb cadira de rodes) ha! però les va ballar totes i no l’ultima tirada, ella era al grup que a les primeres tirades ja s’hi posava, deu meu!, això es ser sardanista fins el moll de l’os.
 Un detall més, les sardanes que agraden i el públic les aplaudeix prou, tenen repetició, que consisteix en una tirada de curts i una de llargs; 10+2= 12 tirades hi ha sardanes que duren 15 o 16 minuts, en aquet aplec hi va haver repetició de totes les “obligades”, les que tenen instrument solista, sort que les 2 de concurs van ser de 7 tirades...
Conclusió:
L’aplec es una manera de gaudir de la sardana de forma integral. Bona música, dues, tres o quatre cobles que en alguns moments (sardana de conjunt) toquen simultàniament que és una delícia. Veure ballar segons qui també ho es, hi ha colles que assagen a qui no em cansaria de veure, d’altres que potser en altre temps van pertànyer a colles que son una meravella i algú a nivell particular o de parella que es un poema.
Cartell de l'aplec

Però el que també es important (per nosaltres encara més) és que tens la possibilitat de ballar tant com el teu cos aguanti, practicar és aprendre, veure com ho fan altres i no sentir-te massa observat, jugant fora de casa no hi ha tanta pressió.


Les imatges d’aqueta entrada corresponen a documentació de la pàgina web del FOMENT SARDANISTA DE SANT SADURNÍ D’ANOIA.
Fins hi tot ens vam apuntar al concurs de colles improvisades (i no vam quedar els últims i tothom va tenir premi, l’organització sol ser generosa)
Desprès de només dos aplecs jo ja ho recomano 
                                       
                                                                                                           VISCA !!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada