Disculpeu, en primer lloc
el llarg lapsus del blog, però com que no sé fer massa coses a l’hora, les he
d’anar fent una darrere l’altra... excuses
Manel, el que passa que de vacances fa més mandra treballar.
Per rescabalar la tardança
seré més extens. Per nosaltres (la meva parella de ball i de vida i jo ) aquest
estiu ha estat estiu de sardanes i si no m’he descomptat (que potser que si)
entre aplecs i ballades en portem més
d’una dotzena. Això vol dir que pel cap baix haurem ballat unes 150 sardanes i
com que les ballem des del primer compàs... buff... quins tips de suar que m’he
fet.
Però hem gaudit de la
sardana com mai.
Agramunt, Torregrossa, Alcarràs,
Almacelles, Rosselló, Arbeca, Torres de Segre, Bell-lloc, Cervera, Santa Coloma
de Queralt, Santa Maria de Montmagastrell, Les Borges Blanques...
Hem conegut país i
persones, sobretot al segrià, hem vist diferents maneres d’entendre la sardana i
la festa, diferents intensitats i mol variada gent que s’apropa a la rotllana.
Més endavant en
successives entrades ja faré un aprofundiment en algun tema concret, però ara
anem al gra. Hem vis molta gent gaudint de la sardana, molta gent militant de
la sardana i molta gent ballant i passant-s’ho be; però encara en falta, veiem
molta gent repetida, a tot arreu coincidim amb les mateixes persones (potser
també és perquè com que les vas coneixent t’hi fixes més) però la sensació és
que el mon de la sardana és encara massa reduït.
Penso que cal fer una
tasca nova, la divulgació està be, però manca la fidelització i augmentar la militància
(que lleig que sona) diguem la gent incondicional de la sardana cal que ampliï el
seu marc, cal que siguem més i en més poblacions.
A tots els que viviu el
mon de la sardana des de algun lloc o altre segurament teniu visions diferents,
si algú te idees que les divulgui, que les publiqui que les difongui.
Si algú te una fórmula que
li funciona que no se la reservi, compartir i difondre és la base.
Per avui ja està be de
rotllo, ara algunes imatges de l’estiu.
Una petita representació de sardanistes de Tàrrega ballant a l'interior d'una cisterna sota al castell de Santa Creu de Calafell. |
Com es gaudeix veient ballar el jovent i si fans punts lliures i a més en saben... per posar-se el pitet. |
Els sardanistes ens anem trobant de ballada en ballada. |
Ja parlarem de l'11 de setembre, però....
VISCA !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada