V EL PROPER 11 DE SETEMBRE

Una vegada més Catalunya ens necessita a tots, cal que responguem a la seva crida sense dubtes i amb entusiasme (com hem fet sempre).

Potser hi ha gent amb un punt indecisió, la majoria ho tenim claríssim, no hi ha cap més camí per Catalunya que la seva independència.

Jo no sé convencer ni escriure frases contundents, per això penso fer servir una carta oberta que Miquel Calçada ha publicat fa poc:

Catalunya no son els Millet, els Montull i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el del doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, del doctor Valentí­ Fuster, de la cuina del Ferran Adià , dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí­ Puig... Al meu país juga un Barça catalanista amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreres, Els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà ,el Delta de l’Ebre, el Segrià , el Ripollès, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages... A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim, una muntanya Santa amb una Verge negra. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres, I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, i ens agrada l’olor de brasa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar. Al meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà  arrebossin amb pinyons el massapà  com també els permetem un dia a l’any fer cagar un bastó anomenat tió, aviam si s’han portat bé.

I també tenim un Palau de la Música. I tant que el tenim!. El meu país és tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar a votar. Sí­, sí, sí­, sí­. S’ha d’anar a votar. No, amics, no: això no és Itàlia, això és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pensadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Catalunya se sent, Catalunya no es pateix; és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure! Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi!

Ens n'hem de sortir. Som-hi d’una vegada!

http://www.araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/inscriu-te

UN PAIS NO ES PERD PERQUÈ ELS QUE NO L'ESTIMEN L'ATAQUEN, SINÓ PERQUÈ ELS QUE L'ESTIMEN NO EL DEFENSEN

Apunteu-vos hi, clicant la imatge, feu-vos voluntaris, feu-vos de l'ANC, feu-vos col·laboradors, simpatitzants, el que sigui... treballem pel nostre país.

ÉS MOLT IMPORTANT ASSISTIR-HI, PERÒ ÉS TANT O MÉS IMPORTANT APUNTAR-SE. ÉS L'ÚNICA MANERA DE PODER ASSEGURAR L'ÈXIT DE L'ACTE.

Estem fent història i penseu amb quin orgull podreu explicar als vostres nets... jo hi era.