La formació musical que de manera natural i gairebé exclusiva interpreta la sardana es la Cobla.
Es essencial per les ballades, aplecs i concursos. Les sardanes que hi ha en tots el repertoris són escrites per a cobla i, tot i que n’hi ha de cantades i de interpretades per altres formacions musicals, el lligam natural, directe i gairebé exclusiu és COBLA-SARDANA.
Amb un mínim de 1 flabiol+tamborí, 2 tibles, 2 tenores, 1 contrabaix, 2 fiscorns, 1 trombó de bares i 2 trompetes, la formació interpreta sardanes i altres composicions tradicional o no.
Si es veritat que en la majoria de les cobles les sardanes, en qualsevol de les seves variants, són el 95% del seu repertori, també, i cada vegada més, la cobla va estenent el seu camp a altres activitats musicals en concerts, cercaviles, interpretació de balls tradicionals i fins i tot en exercicis més arriscats com poden ser els mestissatges amb músiques de la resta dels camps.
Donat que la cobla està íntimament lligada a la sardana, només hi ha cobles a l’àmbit català, es dir Catalunya principat i Catalunya nord. Una excepció només; La Cobla La Principal d'Amsterdam.
La majoria coneixem la cobla a la plaça, interpretant sardanes, també als aplecs hi ha costum de tocar alguna sardana de conjunt. En aquest cas toquen les dues o tres cobles que participen a l’aplec de manera conjunta. Si la peça es ben escollida i les cobles ho fan prou be la sonoritat que aconsegueixen sol ser per gaudir d’allò més.
Ja no és tan freqüent la cobla tocant en concert, generalment són sardanes escollides per aquet fet i també arranjades de manera lleugerament diferent, si l’acústica del local acompanya es una variant que no ha d’envejar res als concerts de música clàssica.
També hi ha música tradicional que pot interpretar la cobla de manera molt lluïda. Concretament he sentit la moixiganga d’Algemesí interpretada per les cobles Mediterrània i Sant Jordi ...(la veritat per fer esborronar).
Per concloure aquest compendi, han estat algunes les ocasions en que la cobla s’ha fusionat amb altres formacions, musics o gèneres. Amb la Companyia Electrica Darma i amb Santi Arisa i la Tribu, van ser les primeres que jo he conegut, a data d’avui ja en són moltes més, si mireu el programa de l’Auditori (adjunt) ho podreu veure.
Per tot això i més tinguem cura de les cobles, algun dia caldrà incloure-les en el Patrimoni Cultural de la Humanitat... VISCA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada