Hi vam ser, alguns membres del grup de sardanes de Tàrrega .
Era un mati fresc i amb algun núvol, però el Parc de la Guineueta s’anava omplint, aparcament gratuït per uns quants cotxes, el més matiners, nosaltres hi érem.
A l’entrada un equip de cuiners anava preparant el sofregit de la pella (encara no eren les 11) amb quilos de fato; lloguer de cadires, venda de tires pel sorteig i repartiment de tiquets per recollit les "guineuetes" a la tarda, un aplec amb una bona organització.
Tot escalfant motors, la jornada seria llarga i profitosa.
La primera sorpresa (per nosaltres) les sardanes de 10 tirades... que llargues que son... i si tiren a 43- 103, ja ni t’ho explico. Avui tinc agulletes fins i tot darrere les orelles, això que no les vam ballar pas totes.
Però vam passar-nos-ho molt be, hi havia gent de tot el país, fins i tot de la Catalunya nord i del Casal Català de Madrid, per megafonia anaven dient, entre sardana i sardana, de on hi havia gent a l’aplec, “de Tàrrega” també va sonar per la megafonia, érem pocs però vam constar com representació.
Alguns personatges curiosos que van acabar sent entranyables.
Com vaig escriure, el dia que vaig presentar l'aplec en aquest bloc, la del fanalet no ens la vam perdre, la sardana era “EL PARC DE LA GUINEU” interpretada per les 4 cobles La Principal del Llobregat, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Montgrins i Principal de la Bisbal. Durant la ballada d’aquesta sardana, es pica de mans ...( amb el fanatet???) ... es canta i es gira de maneta esbojarrada; us asseguro que tot un espectacle... però jo vaig acabar rebentat, sort que per nosaltres ja era l’ultima, eren quarts de vuit i encara hi havia gent que havia de fer el viatge cap a Tàrrega amb les típiques retencions de la Ronda de Dalt.
Alguns membres del grup a les rotllanes del Parc de la Guineueta.
Ara, us ho asseguro... per repetir.
Manel Fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada